Leonard Bernstein:
Leonard Bernstein
va neixer a Massachusssetts, al 1918 i va ser el primer director d'orquestra nascut a EUA que va tenir exit i va ser reconegut internacionalment. La seva àvia va insistir en posar-li el nom de Louis, però els seus pares sempre el van anomenar familiarment Leonard, nom que ell també s'estimava més. Va canviar oficialment el seu nom, de "Louis" a "Leonard", als setze anys. el pare, Sam Bernstein, era un home de negocis, i inicialment va oposar-se a la carrera musical del seu fill. Tot i això, el jove Bernstein assistia sovint a concerts simfònics. En una ocasió, va tenir l'oportunitat d'escoltar un recital de piano i va quedar immediatament captivat. Llavors va decidir començar a estudiar piano, sent encara un xiquet. Va ser alumne de les escoles Garrison i Boston Latin School. Quan el seu pare va assabentar-se de les lliçons de piano del seu fill va Rebutjar pagar-les, de manera que Bernstein va haver de dedicar-se alhora a donar classes a altres alumnes, per tal de poder guanyar diners amb què poder pagar els seus propis estudis.
va neixer a Massachusssetts, al 1918 i va ser el primer director d'orquestra nascut a EUA que va tenir exit i va ser reconegut internacionalment. La seva àvia va insistir en posar-li el nom de Louis, però els seus pares sempre el van anomenar familiarment Leonard, nom que ell també s'estimava més. Va canviar oficialment el seu nom, de "Louis" a "Leonard", als setze anys. el pare, Sam Bernstein, era un home de negocis, i inicialment va oposar-se a la carrera musical del seu fill. Tot i això, el jove Bernstein assistia sovint a concerts simfònics. En una ocasió, va tenir l'oportunitat d'escoltar un recital de piano i va quedar immediatament captivat. Llavors va decidir començar a estudiar piano, sent encara un xiquet. Va ser alumne de les escoles Garrison i Boston Latin School. Quan el seu pare va assabentar-se de les lliçons de piano del seu fill va Rebutjar pagar-les, de manera que Bernstein va haver de dedicar-se alhora a donar classes a altres alumnes, per tal de poder guanyar diners amb què poder pagar els seus propis estudis.
Premis:
- Premi Grammy al millor àlbum per a infants
- Premi Grammy a la millor interpretació orquestral
- Premi Grammy a la millor interpretació coral
- Premi Grammy a la millor gravació d'òpera
- Premi Grammy a la millor interpretació d'una obra vocal clàssica
- Premi Grammy a la millor interpretació d'una obra per a solista instrumental i orquestra
- Premi Grammy a la millor composició contemporània
- Premi Grammy al millor àlbum clàssic
- Premi Tony a la millor partitura original
- Premi Premium imperiale
Obres Teatrals:
- Fancy Free (ballet), 1944
- On the Town (Musical), 1944
- Facsimile (ballet), 1946
- Peter Pan (cançons, música incidental), 1950
- Trouble in Tahiti (òpera en un acte), 1952
- Wonderful Town (musical), 1953
- La llei del silenci (música cinematogràfica), 1954
- L'Alouette (música incidental), 1955
- Candide (opereta), 1956 (revisada l'any 1958 i de nou el 1989)
- West Side Story (musical), 1957 (revisat l'any 1984)
- The Firstborn (música incidental), 1958
- Mass (obra de teatre per a cantants, actors i ballarins), 1971
- Dybbuk (ballet), 1974
- 1600 Pennsylvania Avenue, 1976
- A Quiet Place (òpera en dos actes), 1983
- The Race to Urga (musical), 1987
Obres orquestrals:
- Simfonia No. 1, Jeremiah, 1942
- Fancy Free i Three Dance Variations from "Fancy Free," 1946
- Three Dance Episodes from "On the Town," 1947
- Simfonia No. 2, The Age of Anxiety, (inspirada en W. H. Auden) per a piano i orquestra, 1949 (revisada in 1965)
- Serenade (sobre el Simposium de Plató) per a violí, orquestra de corda, arpa i percussió, 1954
- Prelude, Fugue and Riffs per a clarinet i orquestra de Jazz, 1949
- Suite simfònica sobre "La llei del silenci", 1955
- Suite simfònica sobre "West Side Story", 1961
- Simfonia No. 3, Kaddish, per a orquestra, cor mixt, cor d'infants, locutot i soprano, 1963 (revisada el 1977)
- Dybbuk, Suites No. 1 i 2 per a orquestra, 1975
- Songfest: A Cycle of American Poems for Six Singers and Orchestra, 1977
- Three Meditations from "Mass" per a violoncel i orquestra, 1977
- Slava! : una obertura política per a orquestra, 1977
- Divertimento for Orchestra, 1980
- Halil, nocturn per a flauta piccolo, flauta, percussió, arpa i corda, 1981
Web oficial de Bernstein
object width="425" height="344"> De moment he deixat algunes de les coses que ha fet Bernstein però evidentment per saber més heu de investigar vosaltres. També Deixo aqui la font de informaciò per que també podeu saber més d'ell no nomes la informació tant resumida que he posat.
Font d'informació
Disfruteu que aquesta pagina ha estat un curro
object width="425" height="344"> De moment he deixat algunes de les coses que ha fet Bernstein però evidentment per saber més heu de investigar vosaltres. També Deixo aqui la font de informaciò per que també podeu saber més d'ell no nomes la informació tant resumida que he posat.
Font d'informació
Disfruteu que aquesta pagina ha estat un curro
|
La pagina web esta en creació encara falta per acabar-la del tot , es podria dir que la pagina esta en test per aixo necesitem ajuda per montar-la amb la vostra opinio alumnes del tim.
Els alumnes que estan colaborant són -CLARA -PAULA -ROC -BERTA -CLAUDA DL. -ANDREA - JOAN cal donar gracies a aquests alumnes ja que ajuden amb la seva opiniò a fer millor la pagina web. |
|
